Bon dia als nostres lectors i lectores! L’Espai Jove és un lloc de continus descobriments i sorpreses, per això, hui volem presentar-vos la increïble vida d'alguns animals que habiten el nostre ampli i variat planeta.
Comencem el nostre recorregut per Indonèsia on ens trobem a Tarsius Tarser.
El Tarsero o «tarsier fantasma» és un xicotet primat que habita a Àsia, precisament a Indonèsia. És conegut pels seus enormes ulls, els més grans en relació al cos entre els mamífers, i pels seus llargs dits, als quals deu el seu nom. Habita en boscos, manglars i jardins forestals a una altitud que oscil·la entre els 1100 i els 1500 metres sobre el nivell de la mar.
Una de les peculiaritats d'aquest primat és la seua grandària: els exemplars adults no superen els 15 centímetres d'altura ni els 130 grams de pes. La cua és fins al doble de llarga que el cos, perquè arriba als 26 centímetres. Aquesta l'ajuda a oscil·lar entre les branques i a sostindre's, a causa de la seua configuració prènsil. El tarsier és d'hàbits nocturns, i és que, quan fosqueja, es desperta de la letargia per a caçar.
Continuem el nostre viatge travessant Indonèsia on ens topem amb el Drac marí, habitant de les mars Australianes.
El «drac de mar foliada» (Phycodurus eques) és un peix marí pertanyent a la família Syngnathidae, la que inclou al cavallet de mar.
És originari de les costes sud i oest d'Austràlia. Rep el seu nom a causa del seu aspecte de fulles al llarg del seu cos, amb funció de camuflatge. El «drac de mar foliàcia» es propulsa mitjançant una aleta pectoral situada en el tall del coll i una aleta dorsal pròxima a l'extrem de la cua. Aquestes xicotetes aletes són pràcticament transparents i difícils de veure perquè ondulen el just com per a moure a l'animal suaument, completant d'aquesta manera la impressió de l'animal com una alga flotant.
També pot canviar de color per a confondre's i arriba a mesurar al voltant de 50 cm de longitud, encara que la mitjana de la grandària en adults és de 30 cm. La criatura s'alimenta aspirant xicotets crustacis, plàncton i peixos en estat larval a través de la seua trompa.
Continuem el nostre viatge passant entre Indonèsia i les Filipines i ens trobem amb el Cuc calamar.
És un calamar? És un cuc?
El Cuc Calamar (Teuthidodrilus samae) és una espècie de cuc que s'alimenta de plàncton i habita a algunes regions de la mar, entre Filipines i Indonèsia.
Té un aspecte inusual, el seu cos mesura al voltant de 9 cm, posseeix 25 parells de rems blancs a cada costat, per a poder desplaçar-se en l'aigua, i 10 apèndixs a manera de tentacles que sorgeixen del cap i li donen una estranya aparença que recorda a un calamar. Es creu que podria usar aquests apèndixs, que són tan llargs o més que el seu cos, per a alimentar-se de neu marina.
Els exemplars joves són transparents, mentre que els adults tenen color marró fosc i estan recoberts per una estructura gelatinosa. Va ser descobert l'any 2007 a profunditats compreses entre els 2000 i 2900 metres.
Fent un salt gegant des d'Indonèsia fins a Amèrica del nord, ens dirigim a Mèxic, atrets per l’Axolot.
L’Axolot mexicà (Ambystoma mexicanum) destaca pels seus extraordinaris processos per a regenerar extremitats amputades i altres òrgans i teixits de l'organisme.
S'ha observat, per exemple, que si aquests animals perden una extremitat, són capaces de regenerar-la en qüestió de setmanes, amb tots els seus ossos, músculs i nervis en els llocs apropiats. I encara més fascinant, diuen els investigadors, és l'habilitat de l’Axolot per a reparar la seua medul·la espinal quan aquesta pateix una lesió i aconseguir que funcione com si no haguera patit danys.
Mesura al voltant de 15 cm de longitud total i el seu hàbitat són llacs o canals d'aigües poc profundes amb molta vegetació aquàtica.
Per a finalitzar, completant la volta al món fem una parada en països d'Àfrica i Àsia, descobrint als Pangolins.
Manis és un gènere de mamífers pertanyents a la família Manidae, coneguts vulgarment com a Pangolins. Tenen grans escames, que cobreixen la major part del seu cos. Es troben a les zones tropicals d'Àsia i d'Àfrica.
La grandària dels Pangolins varia segons les espècies, des de 30 cm fins a 1 metre.
L'aparença externa dels Pangolins la caracteritzen les escames llargues, endurides i en forma de plaques que recobreixen el seu cos, la qual cosa és un atribut inusual entre els mamífers.
Són sovint comparats amb carxofes o pinyes caminants i es poden enrotllar en una bola quan es veuen amenaçats, amb les seues escames sobreposades actuant com a armadura.
Malgrat no ser la seua arma primària, les poderoses potes dels Pangolins, usades per a cavar en la terra endurida, són prou fortes per a partir una cama humana d'un sol colp. També poden emetre un àcid fètid d'unes glàndules prop de l'anus, similar al que segrega una mofeta. Curiosament, manquen de dents i de l'habilitat de mastegar. En el seu lloc, obrin els formiguers i termiters amb les seues poderoses arpes davanteres i introdueixen la seua llarga llengua.
Comments